Els problemes d’un estiu sense sol

Hola a tots! Què tal les vacances? I els horts?
Setembre és un bon moment per valorar com ha estat la temporada d’estiu, independentment de si aquesta ha estat la vostra primera temporada com a pagesos de ciutat o bé ja porteu uns quants anys d’experiència. Cada temporada és diferent, i per mi, aquest ha estat definitivament l’estiu sense sol.

M’imagino que no haurà estat així a tot el territori, i que potser allà on viviu heu gaudit d’un sol espatarrant. Aquí al Vallès Occidental ens ha plogut molt, i hi ha hagut setmanes en què els núvols cobríen el cel un dia si, i l’altre també. Les plantes (les pobres), feien el que podien, amb unes temperatures molt més baixes del que esperaven i molta, molta més aigua de la desitjable.

En vam parlar al darrer programa del Pagesos de Ciutat amb la Marina Duñach. Potser alguns la coneixeu, és filla de Gallecs, cuinera jubilada i una de les abanderades del moviment Slow Food al Vallès Oriental. Dones com ella, n’hi hauria d’haver a patades, a casa nostra. Va ser un enorme plaer comptar amb la seva presència i sentir un comentari que em va deixar ben encuriosida: a la seva zona, la majoria dels pagesos que han estat cultivant varietats antigues, han tingut menys problemes de fongs. Un punt més a favor del conreu d’aquestes hortalisses de casa nostra.

Cul negre als pebrots

La imatge superior correspon a alguns dels pebrots italians d’una collita de mitjans de juliol. No eren els primers de la temporada, i potser responien a la segona o tercera tongada que més o menys, recullo setmanalment. Mai, mai de la vida m’havia trobat amb aquesta fisiopatia en els pebrots, tot i saber que també poden patir-la. Es tracta de la variant pebrotil del que s’anomena cul negre, cul cagat o podridura apical que es dóna, -molt més sovint-, en els tomàquets.

Quan en trobem en situacions així, cal actuar de dues maneres, al meu parer. La primera (i més evident), és buscant una solució: no volem perdre la collita i cal fer el que sigui convenient per tal de que els propers fruits surtin bé. Però hi ha una segona part que moltes vegades oblidem, i és rumiar el perquè hem patit un problema determinat. No sempre és culpa del boogie o de l’univers, i la nostra manera de cuidar l’hort hi té (en moltes ocasions), gran part de culpa.

En aquest cas, el meu raonament va ser el següent:

La solució va ser afegir més adob a totes les torretes i jardineres i resar a Sant Pere i Santa Bàrbara perquè no plogués més. La següent collita de pebrots va sortir millor i al cap de quinze dies, ja no en vaig trobar cap més amb aquest problema. Les oracions no van servir de res, va seguir plovent quan va voler.

Oïdi a les tomaqueres

Quan hi ha pluja, hi ha fongs, si o si. I l’oïdi va aparèixer en les tomaqueres que tinc al pati. Fixeu-vos en aquesta foto: són les dues taquetes blanques i més o menys circulars que s’aprecien a la punta de la fulla i una mica més amunt, a la dreta. Seguint amb l’exemple del raonament anterior, aquest és el que em vaig plantejar:

• Ha plogut molt: quan plou, els fongs apareixen si no es fa res.
• Si hi ha risc de pluges (i per tant, de fongs), cal aplicar algun preventiu perquè les plantes no es posin malaltes.
• Aquella setmana no hi vaig aplicar decocció de cua de cavall (el preventiu que utilitzo habitualment).
• Ergo: això em passa per tonta.

La solució va ser eliminar les fulles afectades, tornar a aplicar setmanalment la cua de cavall si la previsió anunciava pluges i fer-me una nota mental per obligar-m’hi encara que anés justa de temps. No es pot baixar mai la guàrdia!

Cremades solars

Un altre problema amb el que no m’havia trobat mai, tot i saber que un excés de sol pot provocar-lo: una nyora es va cremar. La podeu veure en la imatge i apreciar una lleugera taqueta marró en un dels costats del fruit. Les fulles de les hortalisses compleixen moltes funcions i una d’elles és la de fer de para-sol als fruits, que poden patir aquest tipus de cremades.

Com us deia, no m’havia passat mai però en aquest cas una ràpida revisió em va fer adonar de que el problema era aquest, i no un altre (les cremades es poden confondre amb la podridura apical que us explicava més amunt). Aquesta pebrotera en qüestió, no tenia cap tipus d’aspre que la subjectés, i després d’un parell de dies sense passar per casa me la vaig trobar tota tombada pel pes dels fruits. El fruit a havia quedat totalment desprotegit de l’ombra de les fulles, i li va tocar el rebre.

El pebrot segueix sent comestible tot i que la cremada, un cop ha madurat, el fa menys desitjable des del punt de vista culinari. Vaig gravar un video en el que es pot veure quan estava madur, us el penjaré en uns dies.

Expedients X

De vegades, apareixen petits (o grans) Expedients X als que cal donar més o menys importància en funció de la freqüència amb la que es presenten.
En aquesta imatge podeu veure una curiosa maduixa amb forma de bolet que va continuar creixent i que ens vam menjar igualment. Era bona com les altres! Que de tant en tant ens surti una maduixa deformada no ens hauria de preocupar gaire: una mala pol·linització en pot ser el motiu. I segur que n’heu trobada més d’una quan les heu comprades a plaça, oi?

 En aquesta imatge del meu “bancal” de pebrots, podeu apreciar que el de l’esquerra de tot s’ha quedat petit i esquifit. El vaig sembrar de les mateixes llavors que els altres, el mateix dia i a la mateixa hora, es van trasplantar a la vegada… què ha passat? Doncs no ho sé, però només em preocuparia si als demés els passés el mateix, que no és el cas.

Algú podria apuntar que potser el fet de rebre més sol a la torreta (donada la seva posició “cantonera”) en pot ser la causa, però originalment estava a la posició que ara ocupa la 4a pebrotera i que presenta un desenvolupament normal.
No li vaig fer res i al cap de poc li van començar a sortir les primeres flors. Això si, la seva producció ha estat sensiblement inferior a la de la resta.

I fins aquí el resum de problemes i circumstàncies estranyes d’aquest any. Quins problemes heu tingut vosaltres? Compartiu-los als comentaris, entre tots seguirem aprenent!