Diumenge passat i abans que es posés a ploure vaig passar tot el matí a l’hort. Darrerament vaig més atabalada del que és habitual, i necessitava poder-me relaxar i no pensar en altra cosa que en les plantes i en el planter que ja mateix hem de començar a preparar.
Pels volts del migdia vaig tenir visita de categoria! Era la Lydia, una fotògrafa professional i que es va acostar amb el seu petit Bernat a fer algunes fotos com les que il·lustren aquesta entrada. Es nota que no són meves, oi? (Són molt boniques, gràcies Lydia!).
En vam fer algunes més que podreu veure d’aqui a molt poc en una nova revista que surt al mercat el proper mes de març i que es diu L’Hort. Us en parlaré en breu, quan falti menys perque surti, ja que a hores d’ara només es coneix les persones que hi escriuran els seus articles. Com serà per dins és tot un misteri, però la cosa promet i estic molt contenta de ser-ne col·laboradora!
Tornant als alls (que me’n vaig per les branques i em costa centrar-me): vaig comprar-ne una bossa a la Fira de la Candelera de fa quinze dies i encara estaven per sembrar. I com que dissabte em van dir que segons el Llunari era bon dia per hortalisses d’arrel, em vaig dir: “Doncs de diumenge no passa”. I en això vaig passar bona part del matí.
Quan es planten els alls?
En el meu cas i si us sóc sincera, els planto quan puc i no quan ho diu el calendari. Evidentment, intento que aquest “quan puc” coincideixi amb els mesos que van de desembre a febrer i per això aprofito per respondre la consulta que em va deixar en Jorge al Calendario de siembra del blog:
Hola, me gusta encontrar tan buena informacion, pero veo que pones la siembra del ajo en Enero, Febrero y Marzo, el refran dice: Ajo que pasa de Enero, ajo que pierde el ajero
Jorge, de Madrid
Siempre oi que se siembra en Noviembre y Diciembre, y no se si Octubre
Aclarame porque la diferencia de fechas, soy del norte de Madrid
Efectivament, en Jorge té més raó que un sant. En el calendari hi posa “de gener a març” i en canvi el refrany fa referència a que als alls que es sembren passat el mes de gener els costa molt d’engreixar i fer cabeça. Culpa meva i error al calendari. De fet, l’haig de modificar perquè una noia també em va escriure rectificant-me un marc de plantació erroni. No es poden fer les coses de pressa, queda clar. Us avisaré quan pengi una nova versió i demano disculpes si algú l’està utilitzant per planificar les seves plantacions.
Però… el cultiu d’alls té un “però”
I el però és que són uns triganers. Els alls triguen segles en formar-se, gairebé 7 mesos!!! Si es planten pel desembre, cal esperar fins al juny per collir-los i per això (i vostès em disculparan), servidora només sembra alls per collir-los com a alls tendres. Mai puc tenir les jardineres ocupades durant tant de temps. Digueu-me impacient si voleu, però ja sabeu que els horticultors urbans lluitem contínuament contra el mateix problema: “només-tinc-dues-torretes-i-cal-fer-les-rendibles-al-màxim”. Encara que no sigui veritat lo de les dues torretes i en tinguem el pati ple.
És molt habitual desconèixer que els alls tendres i els alls surten de la mateixa llavor: un gra d’all. La diferència està en la collita, que es fa abans en els alls tendres, quan encara no s’han acabat de formar. En el meu cas tinc per costum sembrar-los bastant junts (a una distància d’uns 2-3 dits de separació) i en dos-tres mesos ja estan llestos per collir i fer-ne unes bones truites.
Us explico alguna coseta més en aquest video que vaig gravar l’altre dia:
Els alls no volen altra cosa que poca aigua. I això, si l’hivern i la primavera són plujosos, es tradueix en reg 0 per part nostra. Fixeu-vos en l’aspecte de les fulles, si les veieu “tieses” i eixerides, és que estan bé. Encara que faci un mes que no els regueu.
Compte doncs, amb les associacions, ja que les altres hortalisses poden necessitar força més aigua de la que volen els alls. Endavant amb ells, família!!!
