Quant de temps viu una planta de pebrot?

Us ha arribat aquell acudit que diu “Bienvenidos al veroño”? Pobres plantes, aquest temps les està tornant boges. Però també és cert que cada hort és un món i segur que alguns ja esteu passant fred fa dies. Aquest estiuet de Sant Martí ja se’ns acaba! Però fins ara no ha passat cap dia sense llegir a les xarxes que a algú encara cull tomàquets i que els cirerers tornen a florir. Quin any més extrany…

Tant a l’hortet okupa com al del balcó, seguim collint pebrots. Els de la foto (feta aquest matí), són les caienes que segueixen fent, tot i que les mates estan d’un color groc que fa llàstima de veure. En qualsevol cas, ja fa un parell de dies que a Sabadell fa fred de debó, d’aquell de posar-se la jaqueta, i quan això passa, el millor és arrencar-les definitivament i passar a una altra cosa. Per mi, és com un senyal.

Quant de temps poden viure, les plantes de pebrot?

Depèn de diversos factors, però potser el més determinant sol marcar-lo la temperatura. Per conèixer la més apropiada per cada una de les nostres hortalisses, m’agrada consultar-ho al web d’Infoagro. Sempre la tinc a les adreces d’interès perquè disposa d’un apartat molt concret sobre aquest tema, anomenat Requerimientos edafoclimáticos que ens aportarà molta informació interessant.
Veiem què en diu sobre els pebrots:

Com entendre aquesta informació?

Posem per cas que volem germinar llavors de pebrot. A la taula s’hi indica el barem de temperatura més convenient: entre 20 i 25 graus. Per sota dels 13º dificilment germinaran i tampoc ho faran per sobre dels 40º.

Per conèixer els paràmetres en els que les plantes creixeran i es desenvoluparan correctament, hem d’observar la titulada “Crecimiento vegetativo”, fixant-nos bé en les màximes i mínimes que seran més que aclaridores. No us heu preguntat mai: “Si fa calor… perquè no creixen bé, les meves plantes?”. Aquí veureu que per sobre dels 32º els costarà fer-ho, i que per sota dels 15º, és possible que la planta es quedi aturada.

La darrera sorpresa es troba en les temperatures òptimes de floració i fructificació. A tots ens ha passat allò de tenir les mates plenes de flors que cauen sense arribar a formar fruit, oi que si? Sol passar durant els mesos més calorosos. En el meu cas concret, hi ha dues o tres setmanes del mes de juliol en què els passa això a gairebé totes les mates, però a l’agost tornen a formar-se nous pebrots. Vistes les temperatures de la taula, ho hauriem de considerar-ho com una cosa normal, que no ha de preocupar-nos en excés.

Pero… si tinc una pebrotera de l’any passat!

Oi, i tant, algunes pebroteres poden sobreviure a l’hivern si aquest no és gaire fred. Els cauen moltes (o totes) les fulles, s’atura el seu creixement però per primavera tornen a rebrotar. Molts companys que viuen en països de clima càlid parlen de mates que viuen durant bastants anys seguits i només les poden una mica..

Suposo que la confusió vé del fet de que la majoria les cultivem com a plantes anuals, i que les eliminem de l’hort a finals de l’estiu o quan ve el fred. Però en realitat, no ho són, d’anuals.

La meva experiència mantenint amb vida algunes mates de pebrot

Us explico com em va anar amb algunes mates de pebrots i bitxos de fa alguns anys:

• Tot i que en podar-les van rebrotar amb força, els fruits que van donar el 2n any van ser molt més petits que els del primer.
• El fet d’estar en la mateixa torreta durant tants mesos, va provocar que el substrat es compactés massa. I ja sabeu que sóc de la opinió de que en un hort en contenidors, un substrat esponjós sempre afavoreix el creixement de les hortalisses.
• Vaig adobar les mates de manera superficial (amb humus de cuc) quan van començar a rebrotar, però alguna cosa passa: mai creixen amb tanta força com les acabades de trasplantar.
• Per no parlar de que no m’agrada gens tenir una torreta “hipotecada” amb un cultiu improductiu durant uns mesos.

Per tot això i des de la meva humil experiència, considero que no val la pena conservar-les d’un any per altre a no ser que disposem de molt espai, o no necessitem la torreta, o senzillament, vulguem experimentar. No sé què en pensareu vosaltres, m’agradarà llegir els vostres comentaris al respecte.

Visita a les pebroteres

Aquest matí quan arrancava les mates dels jalapeños, he trobat aquesta fulla tota curvada i a sota, hi havia aquesta crisàl·lida. Ni idea de què deu ser perquè hi havia tanta seda que amb prou feines es podia veure el seu interior, on s’endevinava la forma d’una arna.
Ho sento per ella perquè ho he llençat tot junt amb la resta de les plantes. Aquest cap de setmana toca remoure-ho tot, adobar i plantar alguna cosa en aquestes jardineres. Potser enciams, ja veurem.
Bon cap de setmana!