En Corintio em pregunta al missatge sobre “la síndrome del hilillo” si pot fer germinar les llavors d’un tomàquet comprat en una botiga.
Això m’ha fet pensar que potser val la pena parlar d’aquest tema aquí.
El primer i principal a tenir en compte és la viabilitat de les llavors.
M’explico: a l’hort, quan volem treure les llavors d’una hortalissa, deixem que aquesta creixi i arribi a la maduració total. És llavors quan les llavors es poden extreure i guardar per a un altre any, perquè la planta ha complert el seu cicle, que és créixer, donar fruit i llavor.
El problema amb les llavors extretes d’hortalisses comprades a les botigues és que moltes vegades el fruit ha estat recolectat abans d’arribar a aquesta maduració total de la que us parlava, i per tant, la llavor encara no ha arribat a fer-se del tot.
A l’hort, hem de deixar que un pebrot es posi vermell del tot i comenci a assecar-se per tal de poder treure’n les llavors. Així doncs, d’un pebrot verd comprat a la botiga, difícilment conseguirem llavors viables. I així amb moltes de les hortalisses que podem comprar.
L’altre tema a tenir en compte és que la majoria de les hortalisses que comprem són híbrides. En la majoría dels casos això vol dir que les llavors han estat tractades per a que siguin menys vulnerables a segons quines plagues.
Si recordeu una mica lo de les lleis de Mendel (allò dels pèsols que ens explicaven a l’escola), la segona generació de pèsols hibridats, no tenen perquè assemblar-se als pares com la primera. Doncs aquí passa el mateix.
Vosaltres podeu comprar un tomàquet sucós i olorós, però si és un híbrid i un dels pares és un tomàquet petit i no gaire aromàtic, podria ser que els fruits de la tomaquera que possiblement germinarà, s’assemblin a aquest pare no tant interessant des del punt de vista culinari.
Això és un punt a tenir en compte a l’hora de fer germinar llavors extretes d’hortalisses comprades.
En qualsevol cas, reconec que quan es comença tots hem passat per la fal.lera de germinar totes les llavors que trobem. Jo també ho he fet, amb més o menys èxit.
Mai amb tomàquets però sí amb pebrots de tipus picant d’aquests que es compren secs i també amb llavors de melons petits, tipus cantaloup.
Més endavant, conforme avanci la temporada ja parlaré de com conservar les llavors, perquè és un tema interessant també. Però si us avanço una cosa: els experts recomanen fer la col.lecta de les llavors seleccionant el millor dels primers fruits de cada planta, precisament per prevenir la hibridació que fàcilment pot ocórrer a l’hortet gràcies a la polinització dels insectes.
I és que no tots els híbrids es fan als laboratoris…
Fa dos anys vaig plantar Pebrots del Piquillo al costat dels de Padrón. I tot i que els del Piquillo tenen el seu puntet, s’havien hibridat amb els de Padrón i allò no hi havia qui s’ho mengés 🙂
Salut!
