M’agrada seguir sorprenent-me amb consultes com la que m’ha arribat aquest matí des d’Asturies. Demostra que encara hi ha molta feina per fer, tant pels que intentem difondre la horticultura urbana com des dels comerços especialitzats. Això és el que m’explicava l’Alfreddo per correu:
Hola soy asturiano y queria comentarte que he leido el libro del “Huerto en un metro cuadrado” y quería hacer la mezcla que nos indica , es decir la mezcla Mel pero no se donde encontrar la turba de musgo no la utiliza ni la conoce nadie, si sabes algo de ese material y me lo puedes decir te lo agradecería.Un saludo
Què es la “Mezcla de Mel”?
L’Alfredo es refereix al substrat que en Mel (l’autor del llibre “El huerto en 1 m2”) recomana preparar: una barreja a base de torba, vermiculita i compost, per obtenir un substrat airejat, esponjós i que dreni correctament. De fet, tots els substrats comercials són una barreja de diferents components amb la intenció de formar un “tot” en el que les plantes puguin desenvolupar-se bé. I si no, feu un cop d’ull a la composició de qualsevol de les bosses que podeu trobar al vostre viver habitual.
Qué és la torba?
Segons la Viquipèdia, la torba és un material vegetal fibrós de color negre o marronós format en un medi anaeròbic i saturat d’aigua. S’origina a partir de l’acumulació i descomposició de material vegetal en una torbera on la descomposició i humificació de la matèria orgànica és molt lenta i es tracta del primer estadi geològic de la formació del carbó. Conté aproximadament un 60% de carboni, un 35% d’oxigen i un 5% d’hidrogen.
Pel que tinc entès, la torba es forma degut a la putrefacció d’un tipus de molsa anomenada sphagnum en les zones pantanoses on creix. Les capes es van acumulant d’una manera molt lenta (segons la Wiki, de 10 cm a mig metre cada 100 anys). Per aquest motiu i tot i que la torba és un material ideal per cultivar-hi, se la considera poc ecològica: no només perquè la seva extracció destrueix l’ecosistema en el què es forma, sino pel temps que triga a regenerar-se.
Probablement amb aquest video s’entengui millor:
On comprar torba?
D’entrada, la torba no hauria de ser difícil de trobar, potser és que l’Alfredo no l’ha buscada “bé”. I m’explico, perquè estic segura de que si ho pregunta, és perquè realment no n’ha trobat.
Veureu: quan un comença en això de l’hort urbà, el més habitual és recórrer a la jardineria del teu barri, als vivers i/o als centres comercials. Què passa llavors? Doncs que malauradament, tots aquests comerços estan molt orientats a la jardineria en general i poc adaptats a les necessitats de l’hort urbà. De torba en trobareu, si, però barrejada amb d’altres components en els sacs etiquetats com a “substrat universal” de la majoria de marques comercials.
Per trobar torba “a seques”, sense res més, el millor és prendre-s’ho amb calma, seure davant de l’ordinador i buscar “material agrícola” o “cooperativa agrària” a Google. Afegiu-hi el nom de la vostra població al darrera, i així podreu descobrir comerços especialitzats en horticultura, que n’hi ha, i segur que ben aprop vostre.
En ells hi trobareu no només la torba, sino la majoria de materials que necessitareu a partir d’ara (i potser millor de preu!).
Abans de comprar torba, valoreu la possibilitat d’utilitzar fibra de coco
Els que em coneixeu d’Infojardín sabeu que tot i tenir la meva pròpia opinió sobre alguns temes (més o menys polèmics) relacionats amb la horticultura, no sóc d’adoctrinar ni d’intentar convèncer ningú. Però en aquest cas em temo que no puc acabar aquesta entrada sense recomanar-vos una alternativa a la torba: la fibra de coco.
Ja n’hem parlat al blog d’altres vegades, com quan vam preparar la barreja de fibra de coco i humus per cultivar en una jardinera o responent a una consulta interessant sobre el seu ús. M’agrada molt, la fibra de coco: no només és molt esponjosa i té una gran capacitat d’absorció. És un producte elaborat a partir de quelcom considerat un residu com són les clofes verdes que tenen els cocos quan són a l’arbre.
Per això us demano que valoreu la possibilitat d’utilitzar-la en comptes de la torba. Si les marques comercials veuen que augmenta la demanda de fibra de coco, potser començaran a incorporar-la als seus substrats i deixaran de destruïr les torberes. I per mostra, aquest video:
Restauració de las Turberas de Roñanzas
Mentre buscava un video interessant sobre la torba, n’he trobat un altre en el que explica la tasca del Fondo de Protección de Animales Salvajes (FAPAS) recuperant les torberes de Roñanzas. Les Torberes del Llano de Roñanzas es troben a la Parroquia de Vidiago, Concejo de Llanes (Asturies). Aquesta formació té una extensió aproximada de 20 Ha de les que 12,5 van ser sotmeses a una intensiva extracció minera de torba pel seu ús comercial.
Tot plegat, a la terra de l’Alfredo precisament. Espero que aquest rotllo li sigui d’utilitat perquè com ja li vaig avançar, dóna per parlar-ne llargament.
Salut!
