Tic, tac… quins nervis!

Noies, nois: estic feta un flam.

Qui m’hauria de dir als meus gairebé taintants i un, que seria capaç de posar-me tan nerviosa com quan havia de sortir a l’escenari als Pastorets. 

Doncs si. Estic realment nerviosa. I molt. Aquesta nit és l’entrega dels Premis Blocs Catalunya a Reus i com ja us vaig explicar fa uns dies, sóc finalista en la categoria de Sostenibilitat i Medi Ambient.

Arribar a ser finalista m’ha costat molt. I dic molt perquè no només s’ha tractat de fer-ne difusió al bloc i a les xarxes demanant el vot. Penso que m’ha costat molt perquè són moltes les hores que li he dedicat a aquest lloc, intentant redactar articles que siguin d’interès però sobretot d’ajuda als que comencen en aquesta afició tan bonica dels Horts Urbans.

He intentat ser el màxim de didàctica possible i sovint no és fàcil. Intento recordar sempre quins dubtes tenia quan vaig començar. M’esforço en posar-me a l’alçada d’aquell que no té idea sobre plantes però que un bon dia decideix posar un enciam al seu balcó.

Vosaltres m’hi ajudeu molt amb les vostres preguntes, tot i que normalment m’arriben per correu, o a través de Facebook i Twitter.

Però vaja, que avui el que volia dir-vos és que per mi ja és un premi estar aquí. Saber que em llegiu i que alguns també em seguiu a la ràdio. Que m’animeu a tirar endavant, que m’envieu fotos dient-me que “aquests tomàquets els he aconseguit gràcies a tu”.

Per mi no hi ha millor premi. Que amb els temps que corren, algú es prengui la molèstia de buscar-te a la xarxa per donar-te les gràcies, és tot un regal.

I avui sóc jo la que us les vol donar a vosaltres. Guanyi o perdi. Perquè un moment dolç com el que estic passant aquesta setmana, amb propostes noves, felicitacions i alguns emails que m’han tocat la fibra sensible, no hauria arribat sense lectors. Vosaltres.

Moltes gràcies.

(Aaaaah! Sembla que escrivint una mica m’he relaxat. Ara a dinar, i cap a Reus!)